– Les llistes d’espera són inhumanes i la saturació de les urgències insuportable.

UrgènciesEl mateix dia que el conseller de Salut, Martí Sansaloni, s’esforçava sense èxit per anunciar alguna dada positiva de la seva gestió (només va poder aportar l’augment de les intervencions jurídiques), la Defensora del Poble visitava les urgències de Son Espases per a valorar la situació d’aquest servei, habitualment col·lapsat. Els responsables d’aquest hospital, com va fer Sansaloni, també volgueren presentar una cara amable i desviaren pacients a clíniques privades, per donar la impressió d’una falsa normalitat. És el que passa quan s’anuncien les visites i no es fan per sorpresa, però cap d’aquests responsables poden amagar la situació dramàtica de la sanitat pública de les Balears, amb una incidència especial en l’atenció especialitzada, les intervencions quirúrgiques o l’hospitalització.

El president Bauzá, amb un gran desvergonyiment, afirma que ha “salvat” l’atenció sanitària i nega unes retallades absolutament evidents. En aquesta legislatura s’ha prescindit de 1400 treballadors sanitaris, s’ha reduït activitat o s’han deixat recursos sanitaris fora de servei. Tot això ha portat a l’actual situació de degradació de la sanitat pública, que beneficia directament les clíniques privades, que fan negoci gràcies a les polítiques del PP.

Que al final de 2014 hi hagués 14.487 persones pendents d’una intervenció quirúrgica, amb una espera mitjana de 114 dies, que 58.606 estiguessin pendents d’una primera consulta especialitzada, amb una demora mitjana de 102 dies, o que 46.155 estigui pendents de proves complementàries, amb una demora mitjana de 184 dies, és una catàstrofe sanitària criminal, que posa en greu perill la salut i la vida dels ciutadans que necessiten assistència sanitària.

El conseller Sansaloni, no va explicar què suposa el recorregut complet que han de fer els malalts fins arribar a una intervenció quirúrgica, quan és la solució a les seves dolències, però pot durar alguns anys, en els pitjors casos. El Via Crucis comença normalment al centre de salut, que desvia el malat a l’atenció especialitzada, que sol reclamar proves complementàries, i que ha de tornar a visitar el pacient almenys una altra vegada abans de prescriure la intervenció quirúrgica. Tot això abans de passar a la llista d’espera quirúrgica i tornar a esperar. Aquesta espera interminable suposa patiment evitable, empitjorament de la malaltia i, en alguns casos, la mort del malalt abans de poder arribar al quiròfan.

A pesar d’aquesta situació dramàtica, els mesos d’estiu no es fan intervencions programades, no s’utilitza l’horari de tarda per l’activitat quirúrgica o es mantenen tancats serveis fins que les denúncies sobre situacions escandaloses, els obliguen a obrir-los temporalment. Tot això per les retallades, la manca de personal i la gestió desastrosa del PP.

L’herència de la legislatura de Bauzá serà dramàtica i costarà molt tornar a una situació de normalitat, en la que els paràmetres d’espera estiguin en límits acceptables, però això no preocupa al president, que es dedica a donar-nos la bona nova d’una suposada recuperació econòmica, a defensar els seus negocis privats evitant la competència o a demanar la intervenció divina, visitant el seu Vicari a la Terra. Però el que necessitam no és això, sinó uns governants que sigui sensibles a les necessitats dels ciutadans i que actuïn en conseqüència.

Share This