RodrigoLes declaracions de Bárcenas i Rodrigo de Santos no només advertiren què la reforma de la seu del PP de Palma es va finançar mitjançant ajudes d’empresaris agraïts, sinó que era una pràctica habitual que les empreses adjudicatàries d’obres públiques pagassin comissions al PP. Rodrigo de Santos fixa el percentatge dels suborns en un 3% del pressupost de les obres. Un percentatge que coincideix amb el “problema” de CiU, denunciat per Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, que es va tapar per “raons d’Estat”.

Hi ha una percepció generalitzada de què els partits (especialment el PP i CiU) governants a l’Estat i a diverses comunitats autònomes, han aprofitat les contractacions d’obres públiques per finançar-se de manera irregular i poder fer campanyes electorals i despeses diverses en “negre”, sobrepassant els màxims legals i competint amb una clamorosa desigualtat amb els altres partits. Aquestes aportacions eren tan generoses que també permetien omplir les butxaques d’algun dirigent del partit governant. A les Illes tenim el trist honor de ser una de les comunitats més afectades per aquesta corrupció i un dels avançats del sistema, el cas del túnel de Sóller és un dels primers casos demostrats en sentència ferma que, no obstant, no va suposar que el PP retornàs els diners que es varen embutxacar de la constructora.

La corrupció i els suborns vinculats a les obres públiques i a les requalificacions urbanístiques, són una xacra d’unes grans proporcions, que ha quedat impune en la immensa majoria dels casos. Fou especialment intensa a l’època del boom immobiliari i a la segona legislatura de Matas (2003-2007), però venien d’abans i es continuen en el temps. Acabar amb aquesta corrupció és una necessitat democràtica imperiosa, però no és una tasca fàcil, ja que s`ha de desenvolupar contra gent molt poderosa, amb tot tipus de mitjans i d’influències, per part d’un sistema judicial i policial amb moltes mancances.

Així i tot, hem vist com els darrers anys, la tasca dels cossos policials, la fiscalia i els jutjats, han aconseguit esclarir casos de corrupció i portar a judici o a la presó a polítics i alts càrrecs corruptes. És un canvi substancial sobre el que passava fa uns anys, però té una mancança important: amb molt poques excepcions els corruptors, aquells que paguen suborns per aconseguir el favor dels governants, en surten indemnes.

Per a EU, és una molt bona notícia que els jutges comencin a investigar els beneficiaris de la corrupció dels polítics, d’aquells que paguen per aconseguir obres o requalificacions, per les quals aporten el 3% o més. Han d’anar passant pels jutjats i, si es comprova que han pagat suborns, han de rebre un tractament penal molt dur. Les comissions que es pagaven per aconseguir obres públiques no suposava cap pèrdua per ells, al contrari, ho recuperaven amb escreix amb el sobrecost que facturaven a les administracions. Tots guanyaven, constructores i promotores i polítics corruptes, feien grans negocis a costa dels contribuents: les quantitats astronòmiques que s’han pagat per les obres de carreteres, Palma Arena, Son Espases i altres, només s’expliquen per la necessitat  de pagar suborns al mateix temps que s’asseguraven uns guanys exagerats.

Per tot això, EU celebra que es comencin a investigar les empreses implicades en casos de corrupció, que són tan culpables com els polítics venals. Encoratjam  la policia de delinqüència econòmica, els fiscals i els jutges a seguir la seva tasca, que ha de servir per desmantellar un sistema pervers de connivència entre corruptors i corruptes amb l’únic objectiu del benefici particular per damunt de les lleis i de les normes democràtiques.

Share This