Conseller GarcíaEl president Bauzá, que ja fa temps que es troba en campanya electoral, presumeix de les seves mesures d’austeritat i de reestructuració del sector públic que, segons ell, han suposat un gran estalvi econòmic. Insisteix especialment en la reducció d’empreses i entitats públiques que eren excessives, però oblida que la majoria les havia creat el PP de Jaume Matas. Per part d’EU, res tenim a dir de la reducció del nombre d’empreses, que eren excessives, i de la seva fusió o agrupació, el que no podem acceptar és que amb aquesta política es reduïssin o eliminessin els serveis que prestaven. Tampoc podem acceptar que s’aprofitàs per a eliminar llocs de treball públics, vulnerant els drets dels treballadors, com va passar de manera reiterada.

Al capdavant de la reestructuració i dels acomiadaments es trobava Joaquín García, al qual es va agrair la seva tasca ascendint-lo a conseller d’Economia. Els acomiadaments es produïren sense negociació i sense respectar la legalitat ni els drets adquirits “amortitzant” els llocs de feina a cost zero, sense pagar indemnitzacions per acomiadament. Lògicament, els treballadors afectats van recórrer els seus acomiadaments i aconseguiren indemnitzacions per improcedència o nul·litat dels acomiadaments. En molts casos, no s’acceptaren les sentències de primera instància i es presentaren recursos, que han donat la raó als treballadors. Amb aquest procediment, no només s’han vist obligats a pagar les indemnitzacions, sinó que també han hagut de pagar els salaris dels treballadors acomiadats des del moment en el qual cessaren en la seva feina fins que es produís la sentència definitiva.

Mentre es produïen retallades en la prestació de serveis essencials, hi havia treballadors públics als quals s’impedia acudir al seu lloc de treball i que cobraven per no fer res. Per a EU això és tot el contrari de la racionalitat administrativa i de l’estalvi econòmic. Si es conegués l’import de les indemnitzacions i els salaris de tramitació pagats als treballadors als quals no es deixava fer feina, es podria donar el cas que fos superior al suposat estalvi que diu Bauzá. La política d’acomiadaments ha estat tan absurda, que ha afectat treballadors molt qualificats i amb molts anys de servei, que estaven a pocs dies o mesos de la seva jubilació. En aquests casos la indemnització ha estat molt elevada, quan el seu cessament laboral hauria estat gratuït al cap de poc temps. També s’ha donat el cas d’haver de tornar a crear llocs de feina que s’havien extingit fa poc amb les reestructuracions.

Per tot això, EU considera que aquest procés ha estat caòtic i sense cap criteri racional, amb un cost econòmic molt elevat, amb una eficiència administrativa molt discutible, amb una manca total de respecte als drets dels treballadors i amb pèrdua de la qualitat dels serveis que ha de prestar la Comunitat Autònoma. Si es conegués l’import total de les indemnitzacions i dels salaris de tramitació que s’ha vist obligats a pagar per sentència judicial, es veuria la realitat del desgavell organitzat pel Govern i Bauzá ja no podria presumir d’estalvi i racionalitat. Per això el Govern amaga aquestes dades i no les facilita ni al Parlament ni als sindicats, amb una actitud obscurantista inacceptable.

EU exigeix que el Govern faci públic el cost de les indemnitzacions i dels salaris de tramitació que ha hagut de pagar la Comunitat Autònoma a causa dels acomiadaments irregulars de treballadors públics. Al mateix temps, exigim que no s’allarguin els procediments amb recursos absurds, ja que la doctrina judicial està molt consolidada i no és previsible que es puguin aconseguir sentències favorables als interessos del Govern. Aquests recursos no fan més que augmentar a incertesa dels treballadors i el cost final de les indemnitzacions.

Share This