– Les entitats financeres ignoren el Codi de Bones Pràctiques.

– L’exigència de modificar la llei hipotecària, de moratòria de desnonaments i de lloguer socials és més actual que mai.

desnonamentsDe les 1.953 execucions hipotecàries que, segons l’INE, s’instaren les Balears l’any passat, 1.206 afectaren a habitatges familiars. No hi ha dades de quants d’ells són primer habitatge, però es molt probable que siguin la gran majoria. Tampoc n’hi ha de quantes execucions acabaren en desnonaments, encara que la tasca desenvolupada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ha aconseguit en molts casos aturar els desnonaments. Resulta molt significatiu que la immensa majoria eren de segona mà. Es veu que la cobdícia bancària ja ha aconseguit expulsar la major part dels compradors hipotecats dels habitatges nous, i ara s’ha llançat contra els de segona mà. No només són les famílies que s’hipotecaren per comprar un habitatge nou als preus desorbitats de l’època del boom immobiliari les que no han pogut fer front al pagament de les quotes, sinó que aquelles famílies que feren inversions més modestes, com a conseqüència de la pèrdua de poder adquisitiu, es troben en la mateixa situació.

Segons denuncia la PAH, la majoria de les entitats financeres ignoren el codi de bones pràctiques, que signaren ja fa anys, i no informen els seus clients del dret que tenen a renegociar el deute en funció de la situació personal.

L’article de la Constitució que estableix el dret a l’habitatge ha esdevingut un sarcasme, i l’especulació més ferotge expulsa moltes famílies que no poden fer front als abusos hipotecaris. Les entitats financeres s’han fet amb un estoc d’habitatges que els venen a nous especuladors immobiliaris, en un interminable cercles viciós.

Tot això es veu afavorit per una legislació hipotecària decimonònica que el PSOE no va voler modificar i el que el PP la manté. Una legislació que, segons han dictaminat les institucions europees, vulnera els drets dels compradors i dóna unes condicions favorables als bancs, una legislació que permet clàusules abusives i que no garanteix que el deute hipotecari quedi saldat amb la recuperació de l’habitatge per part del banc.

Les demandes de la PAH, expressades en una Iniciativa Legislativa Popular que fou destrossada pel PP, mantenen la seva vigència tant o més que quan es va presentar. És necessari regular la dació en pagament, establir una moratòria de desnonaments  i establir els lloguers socials per aquelles famílies que no poden accedir a un habitatge als preus de mercat.

La sortida de la crisi tan anunciada no arriba a la major part de la població que es troba a l’atur o ha vist reduïts els seus ingressos i no poden accedir a habitatges lliures ni poden pagar les quotes abusives. És necessària una autèntica política pública d’habitatge i posar límit a l’especulació, per tal que el de l’habitatge sigui un dret real i no una simple declaració retòrica, és necessari posar fi a l’especulació i els abusos. No és possible que hi hagi tantes cases buides i tantes famílies sense casa, no es pot permetre que s’expulsi dels seus habitatges tantes famílies sense recursos.

Share This