biel barcelo i vicent torresEl vicepresident del Govern i conseller de turisme, va aprofitar  la seua visita a Eivissa per parlar de l’ecotaxa i de la “regularització” dels pisos turístics. Sobre l’ecotaxa, va continuar amb la indefinició, parlant dels estudis jurídics que ha encarregat per veure si es pot obrar als ports i aeroports, és una manera de perdre el temps com qualsevol altra, però es veu que d’aquesta manera intenta calmar als hotelers, però no hi ha cap possibilitat que sigui així, com ja es va veure a la legislatura 1999-2003. L’ecotaxa s’haurà de cobrar als establiments d’allotjament, com passa a tots els països del nostre entorn, que l’estan aplicant sense que s’hagi produït cap situació dramàtica. O és que algú s’imagina que als ciutadans de la UE –que són quasi tots els nostres visitants- se’ls pot aplicar una taxa per entrar a les Illes. Aquest és un sistema que només s’aplica a països llunyans i en cap cas dins la UE.

Pel que fa als pisos turístics, ha afirmat que la seua “regularització” no serà massiva i que s’exigiran paràmetres de qualitat i altres condicions que no va especificar. És d’agrair que no sigui massiva, però la pregunta és: És necessària la regularització?

És evident que els allotjaments extrahotelers estan de moda i que una franja important dels nostres visitants els prefereixen als hotels, però l’oferta d’apartaments legals o legalitzables ja és molt important. Si a això hi afegim els habitatges unifamiliars, les “cases dels amics” o els intercanvis, l’oferta ja és molt extensa.

A Eivissa ens trobam al límit, amb diverses infraestructures col·lapsades i amb una població flotant a l’estiu que supera tots els límits lògics, Davant aquesta situació, és lògic continuar augmentant l’oferta, sigui hotelera o extrahotelera? El sentit comú sembla indicar que no, que el que hem de fer és treballar per millorar l’oferta i per allargar la temporada, no per augmentar la capacitat d’acollida en temporada alta.

Una part del turisme que rebem té comportaments conflictius i allotjar-los en edificis residencials a conviure amb la població resident pot ser molt problemàtic, és més lògic la separació dels usos residencials dels turístics. L’exemple del que pot representar la legalització dels usos turístics en edificis residencial el trobam a la Barceloneta on els veïns tradicionals no poden viure i són expulsats en favor dels que exploten aquests piso. La solució no hauria de ser copiar la legalització que va fer la Generalitat de CiU, sinó les mesures que vol implantar el nou ajuntament presidit per Ada Colau.

La utilització de pisos residencials com apartaments turístics, a més d’augmentar la saturació, expulsa els actuals ocupants i encareix en gran mesura el preu que s’ha de pagar pel lloguer dels pisos, que queden fora de l’abast de la majoria dels treballadors. Davant aquesta situació, realment és necessari “regularitzar” els pisos que es comercialitzen com apartaments turístics al marge de la llei i al marge dels usos permesos en el planejament municipal?

Share This