– L’augment de l’atur registrat en el més punta de la temporada turística, evidencia la magnitud del frau laboral.

– Com diu l’informe de la Comptabilitat Nacional, els treballadors estan molt més afectats que els empresaris per les conseqüències de la crisi.

oficina de empleoEl mes d’agost ha trencat la tendència dels últims mesos de reducció del nombre d’aturats registrats i s’ha produït un augment que en el conjunt de l’Estat és de 21.679 persones i, el que és encara més important, la seguretat social ha perdut 134.289 afiliacions. En el cas de les Illes l’augment del nombre d’aturats registrats ha estat poc significatiu (30 persones) però ens situa en la mateixa línia que al conjunt de l’Estat, cosa sorprenent en una economia com la nostra centrada en el turisme.

Tot i que en termes interanuals, les dades evolucionen favorablement i es redueix el nombre d’aturats registrats i s’augmenten les afiliacions, aquestes dades sorprenents demostren dues coses: la recuperació econòmica és molt fràgil i el frau laboral continua sense control, cosa que explicaria el descens de cotitzacions a la seguretat social que, en molts casos és conseqüència de la precarietat dels contractes i de què moltes empreses per no haver de pagar vacances, tanquen portes el mes d’agost i acomiaden els seus treballadors, que tornaran a contractar el mes de setembre.

Per a EU, això demostra la necessitat d’augmentar les inspeccions laborals per a controlar el frau i que s’ha de donar continuïtat a l’esforç extraordinari que suposa la incorporació d’inspectors de la Península, una bona gestió del nou Govern progressista que no s’ha de quedar com una simple anècdota temporal.

Al marge d’això, EU vol destacar que la xifra d’aturats registrats no reflecteix la realitat del drama de l’atur que és molt superior com demostra trimestre rere trimestre l’Enquesta de Població Activa. Per altra part, l’augment de les afiliacions que s’ha anat produint fins el  mes d’agost, no suposen un augment de la recaptació, ja que les cotitzacions són cada vegada més baixes com a conseqüència de la baixada dels salaris, la temporalitat i el frau. D’aquesta manera, es posa en perill el futur del sistema públic que es feu atacat des de diversos fronts, com el buidament de la “hucha” de la Seguretat Social, amb l’objectiu molt clar d’afavorir els fons privats  de pensions com una alternativa pels que puguin pagar-lo a un sistema públic que es vol desmantellar en bona part.

Una certa recuperació econòmica és evident, però ni de bon tros ens trobam en la senda de superació de la crisi que ens vol vendre el PP. L’atur és encara insuportable, les noves contractacions són d’una qualitat ínfima i el conjunt de la classe treballadora perd drets laborals i capacitat adquisitiva, aquest fet l’acredita fins i tot un organisme públic, La Comptabilitat Nacional, depenent de l’INE constata que mentre que els beneficis empresarials s’han recuperat a nivells molt semblants a l’inici de la crisi, les remuneracions dels treballadors en conjunt ha sofert una pèrdua molt considerable. Al mateix temps que els famosos “indicadors macroeconòmics” semblen indicar una millora molt significativa, veiem com les desigualtats, la marginació i la pobresa són més elevades que mai, que el nombre de llars en les quals encara tots els seus membres es troben a l’atur és insuportablement elevada, que l’atur de llarga durada fa estralls entre la població de major edat i que per als joves, aconseguir un treball i un salari que els permeti la seva emancipació, és una utopia.

El missatge oficial de sortida de la crisi i de recuperació de l’ocupació vol amagar aquests fets i oculta la reducció brutal de les prestacions a les persones sense feina que ha practicat el govern Rajoy, essent que el nombre total d’aturats és molt semblant al que hi havia a l’inici del seu mandat.

Share This