– Al final, en contra del que s’havia afirmat, no hi ha un decret sinó un paquet de mesures de rang legal inferior.

– El Govern també ha d’adoptar mesures per evitar efectes irreversibles del Pla Hidrològic de Company.

Armengol i vidalA pesar que en un primer moment el conseller de Medi Ambient afirmava que no disposava de marc normatiu per un decret de sequera, la pressió del Consell d’Eivissa i les organitzacions socials va fer que rectificàs i la presidenta i el conseller de Medi Ambient anunciaren que el Consell de Govern d’avui aprovaria un decret llei. Al final, no hi ha hagut decret llei sinó un paquet de mesures de rang legal inferior.

La situació dels aqüífers de l’illa d’Eivissa és dramàtica, amb 2/3 d’ells sobreexplotats i/o salinitzats, cosa que ha provocat que una part important de la població de l’illa estigui rebent aigua no potable, amb una gran salinitat. La causa d’aquesta situació és una sequera persistent (que les últimes pluges només han alleujat lleugerament) però també, especialment un creixement urbanístic desordenat i desbordat que no té en compte els recursos hídrics necessaris i la mala gestió de les capacitats de dessalació per part de l’anterior Govern balear i del govern central. Amb 3 dessaladores públiques a l’illa, només 2 estan operatives, mentre que la tercera està acabada ja fa anys però no s’ha posat en funcionament. Tampoc s’ha completat la interconnexió de les dessaladores ni la construcció dels ramals que han de subministrar aigua de qualitat als nuclis de població.

Al mateix temps, algunes xarxes de distribució municipals arriben a perdre fins al 70% de l’aigua i dels pous que haurien d’aportar aigua per al consum humà o per a l’agricultura, se n’extreuen ingents quantitats que van a parar a les grans mansions i a usos sumptuaris.

Les mesures aprovades avui per part del Govern balear, com la reducció d’un 15% de les extraccions, la suspensió de la tramitació de noves autoritzacions, l’obligació (temporal i relativa) de que els subministraments privats amb camions sigui d’aigua dessalada i l’obligació dels ajuntaments de fer estudis de detecció de fuites van en la bona direcció, però són insuficients.

Des d’EU no entenem per què no s’ha utilitzat la fórmula jurídica del decret ni per quin motiu s’anuncia ara un nou decret “consensuat”, que no es diu amb qui es vol consensuar, esperem que no sigui amb aquelles persones o entitats que fan negoci esquilmant i degradant el patrimoni públic dels recursos hídrics.

A la insuficiència d’aquestes mesures, hem d’afegir el fet que no es va retirar a temps el Pla Hidrològic de Bauzá i Company, permetent la seva aprovació pel Consell de Ministres. Aquest pla és un gran perill per a la qualitat i la suficiència dels aqüífers de cadascuna de les Illes Balears. És imprescindible que el Govern adopti mesures que minimitzin els seus efectes perniciosos mentre es tramita la seva revisió. 

Share This