– Aquest exemple s’hauria de seguir per parts d’altres ajuntaments i la resta d’institucions democràtiques.

cementeri de porreresEl Ple de l’ajuntament de Porreres ha aprovat iniciar els tràmits per a obrir la fossa comuna en la qual s’enterraren els republicans assassinats pels franquistes, a partir de la sublevació feixista de 1936. Es suposa que en aquesta fossa hi ha els restes d’uns 90 republicans afusellats pels franquistes, la mateixa tanca del cementeri de Porreres va ser un dels llocs on es portaven aquestes persones que eren assassinades pels escamots d’afusellament.

La lluita dels familiars dels assassinats i de l’associació de la Memòria ha estat llarga i plena d’entrebancs. Una llei de la Memòria Històrica plena de deficiències, la manca de la condemna formal del franquisme, unes sentències del Tribunal Suprem difícils de comprendre o la decisió de l’Audiència Provincial en contra de la demanda de recuperació de les restes de les persones assassinades, ho ha posat molt difícil. A tot això hem d’afegir la posició del PP i de tots els sectors de la ultradreta que encara tenen un gran poder, que s’han oposat sempre a la recuperació de la Memòria, el reconeixement i la rehabilitació de les víctimes, ignorant fins i tot les recomanacions o decisions de les Nacions Unides.

L’acord de l’ajuntament de Porreres és una primera passa, que hauria d’anar seguida de moltes més i que hauria d’incloure el conjunt de les administracions democràtiques. La memòria d’aquelles persones que perderen la vida per defensar la legalitat republicana, que foren assassinades de manera ignominiosa i que anaren a parar a molt diverses fosses comunes a prop dels cementeris, a les cunetes o a molts d’altres indrets, s’ha de reconèixer, s’han de saber els seus noms, s’han d’identificar i s’han d’entregar les restes als seus familiars perquè se’ls pugui donar un enterrament digne, en el que es pugui honorar la seva memòria.

Hi ha molt per fer en un país que practica una amnèsia selectiva que vol fer oblidar el feixisme la guerra i la repressió brutal que es va practicar a continuació. Per a evitar que aquests fets tràgics es puguin reproduir és necessari  estudiar-los i conèixer exactament el seu abast, i és una obligació ètica i democràtica el reconeixement de les víctimes i una reparació moral a les seves famílies. Per això, és molt important l’acord del Ple de Porreres, que en cap cas es pot quedar en una anècdota particular sinó que ha de l’inici de la recuperació de la Memòria.

Share This