– Els partits del Pacte haurien d’estar més compromesos en l’acció de govern i oblidar-se dels gestos de cara a la galeria.

balladaLa gran derrota electoral del PP i el fet que per primera vegada hi hagués una majoria clara d’esquerres va ser una gran esperança per una part important de la població, que volia que les coses canviessin de manera significativa. Es donaven les condicions necessàries per a no repetir els errors dels pactes anteriors i per poder desenvolupar polítiques avançades, acordades entre els tres components del pacte.

EU es va quedar fora del Parlament i, per tant, no va poder influir en la composició del nou Govern ni en el seu programa de legislatura. Tot i això, el nostre desig era i és que la legislatura arribàs a bon port i que hi hagués una col·laboració permanent entre els socis que permetés desenvolupar polítiques progressistes consensuades, però estam preocupats per com s’estan desenvolupant els esdeveniments i per la possibilitat que, una vegada més, el govern progressista només sigui un parèntesi i torni un PP que ara per ara està completament desarborat.

El fet que un dels partits signants del pacte de governabilitat no s’integrà en el Govern, cosa que no passa a altres institucions de les Illes, com a conseqüència de directrius estatals molt clares, provocà una feblesa inicial del Govern que sembla que s’agreuja a mesura que passa el temps. Podemos ha decidit tenir una cama dins i l’altre fora del Govern, distorsionant el seu funcionament i propiciant actituds electoralistes molt poc responsables.

Els partits del pacte decidiren, amb bon criteri, renunciar a les preguntes anomenades “d’autobombo”, però Podemos no es va sentir concernit i cada setmana ens “obsequia” preguntant des de la tribuna del Parlament les mateixes coses que tracten a les comissions de seguiment i que coneixen perfectament, però ara han decidit anar més lluny i la Presidenta del Parlament, oblidant la seva funció institucional, també vol fer com els diputats rasos i interpel·lar a Francina Armengol. Això no és fer política, això és espectacle de circ.

Però no és només Podemos qui fa gestosde  cara a la galeria. Tal vegada per a dissimular la manca d’acció de govern, els tres partits presenten conjuntament una proposició no de llei, “instant el Parlament a legislar contra els toros” (!!!). Realment insòlit, ni Kafka es podria imaginar una situació així. Si volen legislar, que és la seva funció, que presentin un projecte de llei i deixin de perdre el temps amb aquestes actuacions.

Però tots tres partits han tengut l’oportunitat d’escenificar una gran “victòria” conjunta: la derogació de la llei de símbols, amb tot el numerat posterior. No n’hi havia per tant, era una cosa “cantada” que comptava amb una majoria parlamentària amplíssima. Esperam veure victòries més importants i el mateix entusiasme i “valentia” per enfrontar-se als poders fàctics i legislar i governar a favor de la majoria social.

S’ha de superar el període de presa de contacte amb la realitat social, de les fotos amb diferents sectors socials i s’ha de començar a prendre decisions, encara que suposi enfrontar-se a sectors socials que estan acostumats a governar a l’ombra a les Illes. Els partits que governen han d’exercir la seva funció sense més pèrdues de temps i aquells que veuen els toros des de la barrera, han de col·laborar i exigir el compliment dels compromisos. Limitar-se a la funció de “Pepito Grillo” a la llarga només beneficiarà el PP.

Share This