consell deivissaLa legislatura anterior es va caracteritzar per una desregulació urbanística generalitzada en favor de sectors econòmics molt poderosos i dels especuladors. Amb la llei del sòl, amb la turística i amb l’agrària, junt amb diversos decrets, el Govern Bauzá va destrossar tot l’entramat legislatiu d’ordenació i protecció del territori, va permetre ampliacions dels hotels per damunt de la normativa urbanística aplicable, va amnistiar les il·legalitats urbanístiques i permetia legalitzar i ampliar urbanitzacions il·legals i la instal·lació de tot tipus d’activitats en sòl rústic. Tot això, de manera directa, passant per damunt de les competències dels ajuntaments i dels consells insulars.

El decret llei que ha aprovat l’actual Govern progressista posa fi a aquesta situació i recupera la racionalitat. Al mateix temps, elimina l’excepció que permetia la construcció d’habitatges a les Pitiüses, a les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) al contrari del que passa a Mallorca i Menorca.

Per a EU, el decret llei és positiu, però s’ha de complementar amb actuacions per part dels consells insular especialment el d’Eivissa. S’ha de tenir en compte que el decret llei deroga alguns articles però en alguns casos, simplement els deixa en suspens fins al 31 de desembre de 2017 (és el cas, per exemple, de la prohibició de l’oferta complementària als camps de golf) i en altres casos, deixa la decisió del que es pot fer en determinades categories de sòl rústic, en mans del que digui planejament territorial. Això passa especialment a les àrees de prevenció de risc.

Quan la llei 1/1991, la coneguda LEN, va establir les ANEI o les ARIP, es va fer una primera passar per a controlar els excessos urbanístics en àrees naturals. Pera EU, va ser una passa positiva, però insuficient, ja que molts indrets que mereixien la consideració d’àrees protegides quedaren excloses i alguna altra va desaparèixer tan prompte com el PP va tenir majoria absoluta, especialment a l’illa d’Eivissa. Que ara es corregeixi l’anomalia de l’edificabilitat de les ANEI torna a ser positiu però insuficient: hi ha gran quantitat de zones que per tractar-se de masses forestals consolidades, pel perill d’incendi, pels pendents del terreny, per ser zones inundables o pels riscos d’erosió o de contaminació d’aqüífers, també haurien de ser inedificables. Tot això li correspon desenvolupar-ho al Consell Insular.

El Pla Territorial d’Eivissa, que va aprovar el PP, és un instrument que no serveix per a protegir el territori i per a ordenar l’urbanisme de l’illa. A més, moltes de les seues prescripcions han quedat desfasades o són directament il·legals. L’aprovació del decret llei per part del Govern és una bona oportunitat per a iniciar la seua revisió en profunditat i l’adequació a la nova normativa i a la necessitat imperiosa de protegir els espais naturals i el sòl rústic i de limitar el creixement urbanístic, en una illa que ja es troba completament saturada.

L’equip de govern del Consell format per PSOE i Podemos/Guanyem té el compromís electoral i l’obligació política d’iniciar les tasques per a la seua revisió. Això s’ha de fer sense més demores, no ens podem permetre perdre aquesta segona oportunitat i deixar el planejament territorial tal com el va deixar el PP, l’electorat progressista ha de veure com es compleixen les promeses electorals i com el seu vot ha servit per posar fre a l’especulació i per introduir un nou concepte de model territorial en defensa de territori i de l’urbanisme responsable, que acabi amb les expectatives dels especuladors.

Share This