– Ocultaren patrimoni a través de societats opaques per evadir imposts.

– Mitjançant l’amnistia fiscal de Montoro han pogut “regularitzar” la seva situació fiscal a preu de saldo.

H. MeliaLes grans cadenes hoteleres s’oposen a la implantació de l’ecotaxa, argumentant que ja paguen massa imposts i que el nou tribut restarà competitivitat als hotels de Balears davant altres destinacions. En una mostra de la seva extraordinària insolidaritat, volen gaudir de les infraestructures públiques que es construeixen per donar servei als seus negocis sense que els seus clients facin la més mínima contribució al seu sosteniment, o disposar dels recursos naturals limitats al seu servei. L’argumentació de la manca de competitivitat no se sosté quan s’espera una nova temporada de rècord i quan en moltes altres destinacions turístiques ja estan implantats tributs similars amb imports significativament més elevats. El que sembla que no poden acceptar és que ja no siguin elles les que dictin les polítiques turístiques o que sigui quasi impossible evadir-se de la seva recaptació.

L’expansió internacional i els grans beneficis d’aquestes cadenes no es poden explicar només per l’encert de la seva gestió o per haver-se implantat en el moment oportú en el qual la demanda turística es disparava i les nostres illes gaudien d’unes condicions que les feien molt atractives. L’explotació laboral, la seva capacitat d’influència sobre les institucions o l’habilitat per sortejar la normativa fiscal, també tenen a veure amb la creació dels seus imperis econòmics. Si a fa temps que s’intuïen o que s’havien denunciat pràctiques poc ortodoxes o fraudulentes, la publicació d’una part dels anomenats “papers de Panamà”, han evidenciat una part de les pràctiques irregulars d’alguna d’aquestes cadenes. De moment, coneixem que Meliá i Riu eren titulars de comptes opacs tramitats pel famós bufet Mossack Fonseca i és previsible que en els pròxims dies se’n coneguin més.

La filtració dels “papers de Panamà” ha permès descobrir un entramat immens de les operacions que es fan en nombrosos paradisos fiscals per tal que els poderosos puguin eludir les seves obligacions tributàries i continuar augmentant les seves riqueses a costa de les arques públiques, cada vegada més exhaurides. Tot i la seva magnitud, el que s’ha descobert ara no és més que una petitíssima part d’un enorme frau estructural que ha actuat amb una impunitat total. És molt cridaner els noms que s’han conegut de responsables polítics que també participaven d’aquest frau. Es mereixen tot el nostre retret perquè ells eren precisament els encarregats de controlar que això no passi, però no podem oblidar que encara que siguin uns aprofitats amb molt poca vergonya, obtenien els seus beneficis de fer d’intermediaris i aconseguidors de les grans fortunes, que són les que de veritat ostenten el poder.

L’economia submergida, opaca al fisc i les transaccions financeres suposen un frau monumental que nom para de créixer i es calcula que a Espanya ja supera àmpliament el 20% i continua augmentant, com també augmenten els ingressos de les grans empreses, al mateix temps que es redueixen els salaris i els serveis i el deute de les administracions es dispara a pesar de les retallades i de l’austeritat. En aquesta situació, emparar o tolerar aquest espoli, és un autèntic crim d’Estat.

Per tot això, EU exigeix una lluita decidida i constant contra l’evasió fiscal, augmentat i potenciant els serveis de la inspecció d’Hisenda i actuant amb contundència contra els defraudadors. Malauradament no podem esperar gran cosa  de l’actual ministre, el senyor Montoro, que va ser l’artífex de la vergonyosa amnistia fiscal. Esperem que en poc temps es constitueixi un nou govern de l’Estat que acabi amb aquestes pràctiques, que implanti una fiscalitat progressiva i que combati el frau.

I als “pròcers” de la indústria hotelera, als grans triomfadors econòmics, se’ls ha d’exigir una mica més d’humilitat i el reconeixement de l’engany que han practicat, Argumentar que ja ho tenen tot en regla perquè ja varen “regularitzar” la seva situació mitjançant la llei Montoro, una regularització que els ha sortit a preu de saldo, és directament ofensiu. També se’ls ha d’exigir que respectin la legalitat laboral i que paguin salaris decents. S’han d’acabar les pràctiques amb becaris, les externalitzacions, els contractes fraudulents a temps parcial, les jornades esgotadores i tot tipus d’abusos. No pot ser que l’increment constant dels ingressos turístics es quedin sempre en les mateixes mans i que no vagi a parar als que fan possible aquesta activitat: els treballadors.

Share This