Convocatòries 1 de maig:

 

– Plaça d’Espanya (Palma), 12:00 h.

 

– Eivissa, de carrer Navarra a Vara del Rei, 11:30 h.

 

– A Menorca, Plaça Esplanada de Maó, a les 12:00 h, convoquen CCOO i UGT

 

– A Menorca, Calen Blanes (Ciutadella), de 12:00 a 18:00 h, convoca CGT.

 

 

1 mayo iuJa fa 7 anys des de l’inici d’una estafa, mal anomenada crisi, amb totes les seves conseqüències socials, polítiques, econòmiques, laborals,… I arribem a un altre «Primer de maig» en una situació inèdita, en els quasi 40 anys de democràcia espanyola, davant un escenari de repetició d’eleccions.

Després d’aquests 7 anys devastadors per a les classes populars, s’ha fet palès que les receptes dels governs del Partit Popular i del PSOE no han estat beneficioses en cap sentit. Al llarg d’aquest temps hem patit dues reformes laborals, on les treballadores hem perdut molts drets conquistats després d’anys de lluita, i ha quedat demostrat que les polítiques neoliberalistes no són la solució als greus problemes als quals ens hem d’enfrontar dia a dia.

Quan la ciutadania va acudir a les urnes, el passat 20 de desembre, ho va fer amb una clara intenció de canvi, i així ho van reflectir els resultats electorals. Una llum d’esperança, en forma de pacte entre partits d’esquerres, era la il·lusió de milions de persones per acabar amb anys d’austericidi. Una llum que es va esvair quan el PSOE va firmar un pacte de govern amb un partit neoliberal com és C’s, deixant en les seves mans les polítiques econòmiques que vénen a ser les mateixes aplicades pel govern de Rajoy.

Fins al darrer minut s’ha intentat un pacte de progrés, un pacte social i econòmic, en favor de les classes treballadores, però no ha sigut possible en quant l’apartat econòmic està en mans de la dreta més neoliberal. Però que de ben segur serà possible després del 26 de juny, on esperem que els partits d’esquerres aconsegueixin la majoria suficient per formar aquest govern progressista tan esperat.

Tenim la ferma convicció que les treballadores, i la societat en general, no necessitem més retallades, no necessitem més del mateix. És clau per a la recuperació econòmica la derogació immediata de les dues darreres reformes laborals, la recuperació dels drets laborals i la inversió pública. Així com la lluita contra el frau fiscal de les grans empreses i l’extinció de la corrupció estructural dins un sistema eminentment corrupte.

Es fa necessari deixar de mentir a la ciutadania amb dades macroeconòmiques que, analitzades amb un poc de deteniment, només diuen que els rics són més rics i els pobres som més pobres. L’economia de les treballadores, pensionistes, etc. no es veu modificada per molt que ens diguin que les empreses de l’IBEX-35 estan en una clara recuperació. Mentre les grans empreses augmenten els seus beneficis i el cost de vida augmenta, les classes treballadores seguim amb sous per davall del mínim necessari.

És per això que, des d’Esquerra Unida, fem una crida a militants, simpatitzants i a la ciutadania en general, a sortir al carrer el dia 1 de Maig, dia internacional dels treballadors i treballadores, i adherir-se a les diferents concentracions que han organitzat els sindicats.

 

1º DE MAYO, JORNADA DE REIVINDICACIÓN Y LUCHA POR NUESTROS DERECHOS

El 1º de Mayo de 1886, hace ahora 130 años, decenas de miles de trabajadores iniciaron en EE.UU. una huelga para exigir la jornada laboral de ocho horas. En ella 5 de esos trabajadores –a los que hoy se conoce como los “mártires de Chicago”- fueron condenados a muerte, provocando que esta fecha a la historia.

El mismo día de 1890, en Barcelona, los sindicatos también convocan huelga general para conseguir la jornada laboral de ocho horas y un 1º de Mayo, el de 1909, en Buenos Aires, la policíamata a tiros a 14 trabajadores en huelga e hiere a otros 80. Tiempo después, el 1º de Mayo de 1954, en Honduras, los obreros y obreras de las empresas estadounidenses United Fruit Co. y de la Standard Fruit Co. inician la huelga más grande de la historia de ese país.

Este 1º de Mayo de 2016 lo afrontamos en medio de una feroz ofensiva de las oligarquías contra las clases trabajadoras, cuyas conquistas tratan de fulminar para mantener sus tasas de beneficios. Mientras, los ricos son cada vez más ricos, los pobre son cada vez más y más pobres El 1% de la población mundial alcanzó el “honor” de poseer tanto dinero como el 99% restante. Asistimos a una fuerte ofensiva neoliberal en la que la explotación, la desigualdad y la marginación seguirán creciendo con tratados comerciales como el TTIP.

Nuestro país no es una excepción. España es el segundo país con más desigualdad de Europa. Más de 1.600.000 familias sobreviven sin ningún tipo de ingresos en sus hogares; cientos de ellas son expulsadas de sus viviendas. Casi 5 millones de personas ven frustradas a diario sus aspiraciones de encontrar trabajo y, quienes lo encuentran, se enfrentan a la precariedad más absoluta y a la indefensión ante la eliminación de la negociación colectiva, para beneficio del capitalismo. Se expulsa a la juventud y se la condena a emigrar, mientras se destruyen servicios públicos y se reducen y limitan los derechos básicos de las clases populares dejando el acceso a servicios sociales básicos solo a aquellas personas que los puedan pagar. Aumentando así la fragmentación, la desigualdad social y la discriminación y violencia que padecen las mujeres. Se criminaliza la protesta y se impide la libertad de expresión y manifestación con Leyes Mordaza en una espiral represiva del aparato estatal.

Ante esta cruda realidad, no cabe la resignación. Ha llegado el momento de tomar la iniciativa y luchar contra esta agresión de un régimen agotado, estructuralmente corrupto y coronado por una monarquía igualmente corrupta y agotada. Como ocurre en París y otras ciudades europeas es la hora de defender nuestros derechos y empujar para construir un nuevo país soberano, feminista, ecologista, solidario, laico y republicano. Y para ello hacemos nuestra aquella proclama de Adolf Fischer llamando a la protesta de Chicago de 1886:

¡Secad vuestras lágrimas, los que sufrís!

¡Tened coraje, esclavos! ¡Levantaos!

¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!

¡POR LA UNIDAD POPULAR!

 

Share This