– Es reactiva la construcció d’edificis mentre els ciutadans tenen cada vegada més dificultats per accedir a un habitatge.

habitatgesEl preu dels habitatges de les Illes, s’ha recuperat i no para d’augmentar, molt per damunt del que augmenta en altres comunitats autònomes, es construeixen edificacions de luxe, turístiques i grans mansions en sòl rústic, generalment en mans d’inversors estrangers. La construcció es recupera i això, que hauria de ser una bona notícia, suposa un perill, que ens podria portar a una nova bombolla urbanística, a una especulació brutal i a cometre els mateixos errors de passat.

Per a EU, el que necessitam no són aquest tipus de construccions, sinó aquelles que es destinin a l’habitatge social, a les infraestructures públiques i a la rehabilitació. Tornam a viure la paradoxa que com més es construeix, més difícil és accedir a un habitatge part dels treballadors i de les capes populars de la població. Això és així perquè els nous habitatges, si no són de luxe i per tant inaccessibles, es construeixen amb la voluntat de destinar-los a usos turístics i no as residencials. Les bones temporades turístiques i la impunitat amb la qual els edificis residencials es poden destinar a turisme al marge de la normativa, fa que els preus augmentin en funció de les perspectives especulatives i no del valor real de les construccions.

Hi ha qui, des de plantejaments liberals i economicistes, veuen favorable aquesta situació, pels llocs de feina que generen. Des d’EU, en canvi, la valoram molt negativament: les bombolles especulatives no són bones mai i quan esclaten deixen desemparats els treballadors del sector, provoquen impagaments, fallides i desnonaments com els que hem conegut i que encara es produeixen. Hem d’aprendre del passat i no repetir els errors.

Per a combatre aquesta situació especulativa, per aconseguir que la construcció es destini a atendre les necessitats socials, segons ha declarat Juanjo Martínez, coordinador d’EUIB, és necessari que des de les institucions es faci una autèntica política d’habitatge i s’incentivin els habitatges socials i les rehabilitacions, així com les obres públiques destinades a cobrir dèficits d’infraestructures. Al mateix temps, és molt necessari combatre l’explotació turística d’habitatges que s’haurien de destinar a lloguers de tot l’any. Aquest frau és en bona part culpable de la manca d’habitatges a preu assequible.

Per a Juanjo Martínez, l’augment de preu dels habitatges no és una bona notícia que demostri la vitalitat de la nostra economia i la millora dels ingressos. Tot el contrari, en l’actual situació d’atur, de treball precari i de salaris insuficients, inferiors a la mitjana estatal, és una injustícia més, és seguir augmentant les desigualtats i és la impossibilitat de gaudir del dret constitucional a un habitatge digne per a gran part de la població.

Share This