– A pesar del creixement econòmic, més d’una quarta part de la població es troba en risc d’exclusió social

– És necessari un canvi en profunditat del model econòmic i social

contenidorsLes Illes Balears són el model a seguir, tenim el creixement econòmic més gran i la més gran creació de los de feina, quasi vivim en el millor dels mons possibles. Almenys això és el que es publicita per part dels que defensen aquest model, que tan bons resultats dóna a alguns. Tenim temporades de rècord, el segment del turisme de luxe no para d’augmentar, es construeixen mansions impressionants i als nostres ports esportius, es poden veure alguns dels vaixells més luxosos i més cars del món i els potentats es gasten fortunes en ostentació.

Aquesta realitat conviu amb una altra que no es veu, que s’amaga intencionadament i que no surt als programes rosa, a la promoció turística o als discursos oficials. És la realitat de la pobresa, de la marginació, dels que no poden arribar a final de més, dels que passen tot tipus de dificultats. Una situació que afecta percentatges elevats de la població i que s’ha enquistat en aquests percentatges, sense que els arribi la millora de la situació econòmica , de la qual altres gaudeixen.

Segons l’informe de la Xarxa d’Inclusió Social, el 26,4% dels ciutadans de Balears es troben en risc de pobresa o exclusió social, una xifra molt semblant a la del 2013 (27,8%), la qual cosa demostra que és una situació estabilitzada, un drama enquistat en la nostra societat de l’opulència. Per altra part, les persones que pateixen una pobresa extrema representen més del 10% del total de la població.

Aquesta realitat demostra el fracàs social d’un model econòmic que genera una gran desigualtat i que es sustenta en la reducció dels salaris i amb l’explotació brutal dels treballadors, subjectes a jornades esgotadores no compensades econòmicament. També al manteniment d’una taxa d’atur molt elevat i a la reducció de les prestacions. La reforma Laboral del PP ha estat el marc legislatiu que ha afavorit aquesta situació.

Per a Juanjo Martínez, coordinador d’EUIB, és necessari actuar des de diferents fronts: s’ha de derogar la Reforma Laboral, s’han d’augmentar les prestacions als aturats, s’ha d’apujar significativament el Salari Mínim Interprofessional i els salaris dels diferents sectors i s’ha de combatre el frau i la sobreexplotació laboral. Al mateix temps, és necessari l’impuls de polítiques públiques d’ocupació i a diversificació econòmica, per no ser tan dependents d’un sector turístic que no genera ocupació de qualitat.

Mentre això no succeeixi, és imprescindible millorar i augmentar les polítiques socials per atendre adequadament les necessitats bàsiques de les persones que es troben en situacions difícils.

Share This