– La dimissió obligada de Cañellas fou una conseqüència directa de la denúncia d’EU.

– El PP mai no ha retornat els 50 milions de pessetes del suborn.

SollerAra que s’està negociant el rescat de la concessió de túnel de Sóller és bo recordar quins són es fets vinculats a la seva construcció i explotació, plena d’irregularitats. És el primer gran cas de corrupció política del PP i el que va obrir, que se sàpiga, el sistema de cobrament de comissions il·legals per a finançar el partit o per omplir les butxaques dels seus dirigents, a canvi de la concessió d’obra pública.

Va ser Eberhard Grosske, aleshores coordinador d’EUIB, qui va presentar la denúncia redactada per l’advocat Jaime Bueno i va donar peu al procediment judicial que acabà amb la carrera política del president Gabriel Cañellas, obligat per José María Aznar” per no perjudicar la seva carrera a La Moncloa”.

Les obres del túnel de Sóller, l’obra pública més important fins aquell moment, s’adjudicaren a Antoni Cuart, soci de Cañellas. Antoni Cuart va correspondre a la “generositat” del seu soci i president amb una altra “generositat” per la seva part: la donació d’almenys 50 milions de pessetes per a finançar el PP balear i la Fundació Illes Balears, de Cañellas. Amb aquest producte de la corrupció es varen finança, com a mínim, part de les campanyes electorals de 1989 i 1991. És una tàctica que Jaume Mates (el substitut de Cañellas després d’un breu període Cristòfol Soler com a president) va perfeccionar i ampliar fins a convertir-se en un “senyal d’identitat” del PP, que també s’ha desenvolupat al País Valencià, a Madrid i a molts altres indrets. El Tribunal Superior de balears en primer lloc i el Suprem després, declararen provats els fets denunciats per EU, però entengueren que els delictes comesos per Cañellas i dos dels seus consellers corruptes, ja havien prescrit, per la qual cosa, s’estalviaren la condemna penal que els corresponia.

Resulta curiós comprovar com el PP no ha canviat la seva tàctica davant els actes delictius que afecten els seus dirigents. Comencen per negar els fets, demanen respecte a la “presumpció d’innocència” i diuen confiar amb la Justícia, mentre li posen bastons a les rodes. Només quan hi ha una condemna ferma, com en el cas de Matas, reconeixen malifetes “individuals” que no afecten el comportament col·lectiu del partit que, com se sap, és un partit honrat i d’ordre. El PP de l’època, va celebrar com una demostració de la “innocència” de Cañellas i els altres processats, a pesar que la sentència declarava provats els seus delictes, però els tribunals es veien obligats a absoldre’ls per la prescripció. La hipocresia del PP és tan enorme que encara Cañellas, apartat de la política segons ell, encara és un guru molt respectat. Si Matas hagués tengut la mateixa sort, no hi ha dubtes que jugaria un paper semblant.

El PP mai no ha tornat ni una sola pesseta del suborn del túnel de Sóller, com de cap altre cas de corrupció que hagi protagonitzat, tret d’uns 10.000 euros de la conselleria de José Juan Cardona, que va quedar acreditat que s’havien destinat a follets propagandístics del PP. Fora d’això, res de res, el PP ha jugat amb avantatge en totes les campanyes electorals, pagant en B un percentatge molt elevat del seu cost. En alguns casos, això quedarà acreditat en els processos judicials en marxa, però basta veure els excessos de totes les campanyes, per arribar a la conclusió que en totes elles, una bona part s’ha pagat en “negre”.

Juanjo Martínez, coordinador d’EUIB, ha afirmat que en aquests moments en es quals s’està celebrant el debat de la investidura com a president del govern espanyol al líder del partit més corrupte (amb l’increïble beneplàcit de quasi tots els diputats de PSOE) i quan es parla de xifres milionàries pel recat del túnel, és bo recordar aquests fets.

Share This