– En qualsevol cas, celebram que l’esborrany del projecte de llei tengui un caràcter restrictiu.

 

– Des d’EU creiem imprescindible una moratòria de noves places turístiques en sòl rústic

 

Els darrers anys, s’ha produït a les Illes una gran reconversió de pisos de lloguer en edificis plurifamiliars residencials, que s’ha transformat en una nova oferta turística clandestina. Aquesta oferta sense controls de qualitat ha elevat considerablement el nombre total de places turístiques comercialitzades, contribuït significativament a la saturació, ha generat problemes de convivència i ha provocat un encariment exagerat del preu dels habitatges de lloguer pels residents de tot l’any.

 

La Llei d’Arrendaments Urbans que va aprovar el PP, a pesar de deixar en mans de les comunitats autònomes la regulació turística, afavoreix aquesta reconversió, ja que permet el lloguer per dies o per setmanes dels habitatges residencials. És evident que aquesta circumstància dificulta el control de les comercialitzacions turístiques irregulars però, així i tot, hi ha mecanismes en mans de les administracions que permeten vigilar, sancionar i treure del mercat aquesta oferta clandestina.

 

Des d’EU hem dit de manera reiterada que el lloguer turístic de pisos residencials en edificis plurifamiliars, no s’havia de “regularitzar”, sinó que s’havia de combatre. El Govern s’ha debatut entre les pressions dels comercialitzadors de places irregulars i el poderós lobby hoteler, i ha optat per una solució “salomònica”: autoritzar aquest tipus d’oferta, però sotmetre-la a restriccions importants.

 

D’una primera lectura, que haurem d’aprofundir, de l’esborrany presentat pel Govern, volem valorar positivament com a mal menor, dins una regulació que consideram perfectament prescindible, l’augment de l’import de les sancions, les atribucions que es donen als consells insulars per a delimitar o excloure les zones en les quals es poden autoritzar els lloguers turístics en edificis residencials, l’establiment de paràmetres de qualitat en els habitatges sotmesos a comercialització turística, l’exigència d’una antiguitat mínima, o la necessitat de comptar amb l’autorització de les comunitats de propietaris dels edificis en es quals es vulgui comercialitzar algun dels seus habitatges, així com a voluntat d’establir un sostre màxim del total de places turístiques que es puguin comercialitzar.

 

Tot això fa que considerem que aquesta regulació, que seguim considerant innecessària, no tengui grans efectes negatius si es mantenen les restriccions previstes a l’esborrany. En qualsevol cas, trasllada sobre els consells insulars i els ajuntaments unes pressions i unes responsabilitats perfectament evitables, si s’hagués optat per mantenir la prohibició de comercialització turística dels habitatges situats en edificis residencials.

Al mateix temps, des d’EU volem mostra el nostre desacord en el fet que fins ara ni el Govern ni els consells insulars hagin entrat a limitar els anomenats habitatges vacacionals, que també va liberalitzar el PP i que suposen també un gran nombre de places turístiques atípiques i una agressió més al sòl rústic de les Illes.
 

Share This