– Aquest tipus d’oferta d’allotjament té un creixement espectacular sense cap tipus de restricció.

habitages turísticQue a les Illes Balears patim saturació turística és una evidència que ja molt poca gent posa en dubte. Que s’ha de posar límit al creixement constant de places d’allotjament, és igualment evident.

El boom turístic es va fonamentar inicialment amb la construcció massiva d’hotels a la costa, en un procés conegut com a “balearització” que va donar peu a nombrosos excessos i a la degradació territorial. Però sobre les places hoteleres ja fa anys que s’establiren limitacions que han deixat l’oferta estabilitzada amb molt poc creixement. L’augment de places d’allotjament no ha vengut els darrers anys d’un creixement de les places hoteleres sinó dels habitatges vacacionals i del lloguer turístic en pisos d’edificis residencials. Sobre aquest últim segment de mercat, el Govern es planteja la seva regulació amb criteris estrictes de qualitat. Encara que resulti paradoxal que es vulgui controlar una activitat que es fa al marge de la llei legalitzant-ne una part en comptes de combatre decididament l’oferta il·legal, és cert que s’ha reconegut que existeix un problema i que s’ha decidit actuar, encara que no de la manera correcta, des del punt de vista d’EU.

Però el sector dels habitatges vacacionals, liberalitzats absolutament la legislatura passada, creix a un ritme accelerat i sense control. Fins i tot l’avantprojecte de modificació de la llei turística elaborat pel Govern, només preveu limitacions en sòl rústic protegit.

Per a EU, és evident que s’ha de posar límits al creixement de places turístiques i que aquestes limitacions han d’afectar també al sector dels habitatges turístics, que és el que té un major creixement.

Si bé és cert que els hotelers han comès abusos i que, emparats en el poder polític que els dóna la seva fortalesa econòmica, han tengut tractes de favor i han implantat pràctiques que perjudiquen seriosament l’oferta complementària (amb el “tot inclòs”, per exemple), també és veritat que tenen més controls i generen més llocs de feina regularitzats (a pesar que continuen havent-hi fraus a la contractació i abusos laborals), l’alternativa no pot passar per donar “barra lliure” als habitatges turístics.

Aquest tipus d’oferta serveix per diversificar els beneficiaris del negoci turístic, però té seriosos inconvenients com són l’economia submergida i la manca de treballadors que tenguin regularitzada la seva situació laboral o la “colonització” del sòl rústic amb activitats que no són les pròpies d’aquesta classe de sòl. Però, sobretot, la manca absoluta de restriccions fa que siguin els principals responsables del creixement de places i de la saturació.

Per veure la importància que està adquirint aquest sector, basta veure que el nombre de places en habitatges turístics autoritzades per la Conselleria de Turisme ja superen les places hoteleres a 36 dels 53 municipis de Mallorca. Per a Juanjo Martínez, coordinador d’EUIB, això demostra que és molt necessari i urgent posar límits a la proliferació d’habitatges turístics.

Share This