La setmana passada, els sindicats CCOO i UGT, van llançar comunicats criticant les xifres de la temporalitat i la precarietat que colpegen al model econòmic de Balears. Ambdós sindicats van criticar el fort descens de les cotitzacions de la seguretat social. Convé recordar les xifres donades pel Ministerio de Empleo, que senyala un descens del 6,62% respecte al mes anterior i situa la xifra en 509,534 afiliats.

El Coordinador General d’EUIB, Juanjo Martínez declara que «demanam al Govern que es posi a treballar per augmentar el repartiment de la riquesa davant el benefici empresarial». A més, Martínez senyala que «si hi ha tal acumulació de capital, es pot diversificar al llarg de l’any, enfrontant el problema encallat de la desestacionalització a Balears». Seguint aquesta línia d’erradicar la precarietat, Martínez felicita als sindicats per «haver aconseguit millores substancials al nou conveni d’hostaleria, que reporta un increment salarial per a les treballadores».

Veiem com al final són els sindicats els que aconsegueixen polítiques de repartiment de la riquesa. I en aquesta línia, des d’EUIB demanam un esforç en la planificació de polítiques específiques que retallen el nombre d’aturats. El SOIB ha registrat a l’octubre 51,395 persones i la previsió és que encara incrementi més aquest número durant l’hivern. Que la construcció sigui l’únic sector que mantingui uns índexs acceptables durant l’hivern, evidència la necessitat de diversificar en sectors productius que vagin més enllà del sector serveis i açò es fa invertint en R+D+I el qual repercutiria directament en una joventut cada vegada millor qualificada però amb nul·les sortides pels sectors en els quals han sigut formats i, per contra, són condemnats a la precarietat del sector serveis.

Des d’EUIB hem realitzat un mapeig dels barris més deprimits i assotats per la inestabilitat, la precarietat i la desocupació, barris en els quals desplegarem la nostra campanya en el temps, que ja vam presentar al casal Joan Alcover durant la primavera passada, «Que No Ens Fotin La Vida», acudint a peu de carrer dels nostres barris i places com a treballadors precaritzats que som, per fer extensiva la consciència de classe i la mobilització dels treballadors i treballadores com a principal recurs perquè la patronal comprengui les necessitats de repartiment de la riquesa, cada vegada més apressants en una societat que per altre costat viu en l’opulència i el malbaratament.

Share This