Espanya sempre ha anat a la coa dels moviments polítics a Europa; quan Europa fa un gir ideològic, a Espanya encara hem d’esperar anys per veure’ls plasmats a la nostra societat. Ara li ha arribat el torn al feixisme que, ajudat del franquisme institucional que mai se’n ha anat d’aparells de l’estat com l’Audiència Nacional, cada vegada més tresca lliurement pels nostres carrers.

El govern espanyol recorre a mesures pràcticament franquistes (d’altra banda, cosa esperada, coneixent d’on prové el partit al poder), com empresonar polítics electes i substituir-los per uns que no han estat votats en aquell territori o càrregues policials contra ciutadans indefensos. Davant aquests fets, una part del territori espanyol s’hi ha mobilitzat en contra, però allò preocupant és que una gran part li ha donat suport, ja sigui mitjançant banderes als balcons (mai n’havia vist tantes com aquestes darreres setmanes), manifestacions que sempre acaben amb ferits i mobiliari romput o insults pel que pensa diferent. Hem arribat a una situació d’odi irracional no només als catalans, bascs, comunistes, anarquistes, progressistes, etc. , sinó també als qui els defensen o denuncien aquest odi.

Gran part de culpa la tenen els mitjans de comunicació que silencien les agressions feixistes, normalitzen els grups franquistes anomenant-los simplement “ultres”, equiparen banderes franquistes amb republicanes perquè “ambdues són preconstitucionals” o es dediquen simplement a criminalitzar la resistència antifeixista perquè “totes les opinions s’han de respectar” i “ser antifeixista és el mateix que ser feixista”. De la mateixa manera, tampoc ajuda que gent que forma part de les forces de seguretat formin a vegades part de les manifestacions feixistes o no carreguin contra les seves agressions de la mateixa manera que carregaven contra un poble català pacífic dia 1 d’octubre o contra el poble murcià en les protestes pel soterrament de l’AVE, per posar alguns exemples d’entre molts altres.

Si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que el feixisme no se’l guanya discutint, se’l guanya combatent-lo, i que l’única manera de combatre’l és mitjançant l’organització de l’esquerra. Però no només una organització a nivell institucional, cal una organització a nivell de carrer, formar grups de resistència per combatre el feixisme des de la base, per conscienciar la població. La manera de rompre el règim del 78 passa per canviar d’arrel el pensament continuista del règim franquista i perquè l’esquerra deixi de fer concessions a la dreta i no capbussar-se en el discurs capitalista (que no deixa de ser el major aliat del franquisme).

Tomeu Ardover
Coordinador Local de Campos

Share This