El passat 9 de Novembre, l’àrea de la dona d’Esquerra Unida, va emetre una comunicació política davant les violacions creixents a Palma. “EUIB condemna les violacions i exigeix a les institucions una resposta immediata davant una situació d’alarma social” davant tal titular la directora de l’àrea de la Dona, Rosa Cursach va citar a la coordinadora de l’àrea de la Dona d’EUIB, Claudia Reigosa, el dimarts 14 a les 12 h.

Es presentà un escrit, que es resumia en 4 propostes destinades a augmentar la visibilitat de la problemàtica en qüestió. Admetem que la Llei autonòmica per la igualtat és molt avançada, però és més que obvi que no serveix de molt, ja que la seva aplicació real i correcta brilla per la seva absència, com les dades que a continuació us oferim, agafades del ministeri i del mateix IB de la Dona.

Considerem que el gest polític és certament una impostura, ja que a tota proposta li va seguir la següent resposta: “estem treballant en això”. Us sona? Bé, us avancem que se seguirà violant sense reacció pública de les autoritats i la societat civil, perquè estan ocupats treballant en això. Així que en les pròximes violacions, les feministes sortirem al carrer, davant el paternalisme d’unes institucions obstinades a defensar el patriarcat.

 

A/A De Rosa Cursach Sales directora de l’Institut Balear de la Dona.

D’acord a les darreres dades publicades, ens enfrontem a un alarmant augment del nombre de casos i denuncies per violència masclista. En el que va d’any, a l’Estat espanyol, han sigut assassinades 38 dones i 7 menors, víctimes de violència de gènere, cap a Balears de moment i a diferència de l’any passat, en el qual van ser assassinades a les Illes 6 dones a mans de les seves parelles o exparelles homes. Han augmentat, no obstant això, les denuncies, 2.590 fins setembre 2017, situant-nos com la Comunitat Autònoma amb la taxa més gran de violència de gènere, 23,6 víctimes per cada 10.000 dones, molt per damunt de la mitjana nacional. En dades comparades fins setembre del 2017, a Balears, veiem que els delictes contra la llibertat sexual, agressions i abusos, han augmentat un 10.5% respecte al mateix període de l’any 2016. Canviar la situació és una qüestió de voluntat política. Destinar majors recursos i de forma més eficient per aturar la sistemàtica vulneració dels nostres drets com a dones, com a ciutadanes, com a persones. Si bé és cert que, des de les Institucions es planteja un esforç per legislar, regular, establir plans estratègics i programes específics en matèria d’igualtat i violència contra les dones, hem de plantejar-nos què està fallant, què falta perquè les lleis i els plans estratègics donin per fi resultats positius. No podem fer front a la violència masclista sense recursos per protegir de forma efectiva a les víctimes, sense programes de sensibilització i visualització sistemàtics en totes les àrees, sense professionals amb formació específica en violència masclista, sense protocols d’actuació que es compleixin punt per punt, sense actuacions i mesures de control que evitin la revictimització, sense centres residencials d’atenció immediata, etc. No és suficient, en definitiva, amb regular, planejar i programar. És necessari passar a l’acció i és necessari fer-ho de forma imminent.

El pla estratègic 2015-2020, així com la Llei autonòmica d’igualtat d’oportunitats de juliol de 2016, són molt avançats i estan plens de bones intencions, i això és una realitat comparativa que és objectiva, no obstant això, les dades d’agressions i violència masclista no refrenden una aplicació eficaç.

Per altre costat, avui en dia, les campanyes estan dirigides bàsicament a què la víctima denunciï i que la víctima faci ús dels recursos disponibles. Cap campanya o recomanació, va dirigida a potencials agressors, és a dir, el col·lectiu masculí. Recaient, paradoxalment, la responsabilitat a la mateixa víctima, ja que inclús les campanyes de visualització invisibilitzen l’agressor (no ens referim al subjecte criminal en qüestió, sinó al col·lectiu masculí que no rep la desitjada conscienciació i formació) de forma secundària, indirecta i soterrada, d’alguna manera, les campanyes responsabilitzen a la víctima de la seva pròpia protecció.

Proposem algunes mesures:

  1.    Que des d’IB de la Dona, s’activin protocols de visualització que convoqui a la societat civil a actes de rebuig i condemna (amb participació d’autoritats i societat civil). Que no sigui necessari que morin les nostres companyes perquè la societat hagi visibilitzat el problema.
  2.    Amb dades del 2016 disposem a Balears d’un únic centre d’emergència per l’acollida immediata de les víctimes de violència de gènere, amb més de 50.000 denúncies en un any, la insuficiència en recursos immediats és òbviament insuficient. Augment de la xarxa d’acollida immediata.
  3.    Evitar obviar la responsabilitat dels homes quant a la violència masclista. Campanyes dirigides als homes, com a potencials agressors.
  4.    L’edat dels agressors, com hem vist a les darreres violacions, és cada cop més jove. Des de l’IB de la dona, s’ha d’instar als responsables polítics i institucionals de l’Educació, així com a tota la comunitat educativa, a un pacte per l’educació en valors contra la violència masclista. Un acord que impliqui una campanya formativa sostinguda en el temps, per escoles, institut i universitat, que tengui per objectiu la conscienciació per la igualtat i la no-violència de gènere, dirigida a ells, als potencials agressors masculins.

Àrea de la dona d’Esquerra Unida

Share This