Des d’EUIB rebutgem que sota una aparent excusa historicista, es realitza l’homenatge organitzat per la Sacra i Militar Ordre Constantiniana de Sant Jordi a l’almirall mallorquí de l’Armada espanyola Antonio Barceló i Pont de la Terra (1738-1792), quan el que s’amaga és una reunió de la casta aristocràtica, aquesta que es justifica amb una Guerra civil de tres anys i una dictadura de 40, la mateixa que ara sosté el règim del 78.

En l’homenatge al capità Barceló es van reunir ni més ni menys que al príncep François d’Orleans; Mayte Spínola; Juan Miguel Ferrer de Sant Jordi Montaner, marquès de Campo Franco; María Salom; Pedro de Borbón Dos-Sicilias, duc de Calàbria; Pilar Riera Servera, marquesa de Campo Franco; i Ramiro Pérez Maura, duc de Maura. En definitiva, reunió de la casta real, aquella que gaudeixen de privilegis de bressol mai conquistats amb el seu treball.

No hi ha gens d’innocència en aquestes reunions, i mostra d’això destaquem les declaracions recollides pel diari Última Hora, la qual assenyalen que “Pedro de Borbó-Dos Sicilias va subratllar el valor estratègic de Balears en la defensa marítima d’Espanya”; va definir al port de Maó com a “base naval de primer ordre”; i va assenyalar que “l’Armada espanyola desplega els seus bucs en el Mare Nostrum per prevenir els riscos de la immigració il·legal, tràfic de drogues, contraban i terrorisme.” Li va faltar afegir les dades de droga que arriben a Balears que vénen en els guetos i consumeix la societat de la festa i l’opulència. Li va faltar assenyalar el nombre de pasteres que arriben a Balears i que des d’EUIB hem portat al Parlament Europeu. Li va faltar recordar que tal sobirania de la qual fa gala Pedro de Borbón, és un protectorat Nord-americà, com va denunciar EUIB davant la presència de la Sisena Flota Nord-americana el passat mes de setembre.

L’acumulació de capital produïda a Espanya després de la guerra civil, fins al dia d’avui, es fonamenta en la recuperació d’una casta aristocràtica lligada al poder militar. La monarquia borbònica i l’elit que la sustenta busquen amb aquestes expressions públiques la legitimitat social i expressió de la seva hegemonia social sobre els pobles. Les reminiscències de l’Antic Règim són tan notables i vives en un Estat com l’espanyol que no poden passar desapercebudes per a la ciutadania del s. XXI.

Share This