El passat dia 29 de Desembre, el Consell de Mallorca ens informava d’una notícia que a priori, pot ser positiva per la desestacionalització del turisme a Palma. La directora de la Fundació Mallorca Turisme, Maria Renart, i la regidora de Turisme, Comerç i Treball de l’Ajuntament de Palma, Joana Maria Adrover, van signar un conveni de col·laboració entre la Fundació Turisme Palma 365 i la Fundació Mallorca del que se’ns informa que el seu objectiu és “millorar la promoció i el desenvolupament turístic de la ciutat de Palma”, certament la imprecisió i falta de concreció en aquests objectius són tan evidents com la falta d’altruisme que s’amaga després de les tres línies d’explotació del turisme i, per extensió, de la ciutat de Palma que van ser plantejades en citat acord, en tres projectes concrets, que repassarem i valorarem per desmentir les grandiloqüents paraules que van acompanyar a l’acord que deia buscar en paraules del conseller insular d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, «un turisme més sostenible i respectuós amb el nostre entorn», la qual cosa es torna com menys paradoxal quan analitzem les tres propostes que articulen, que malgrat aprofundir en els mateixos elements turístics de sempre ens ho tracten de vendre com a oferta d’alt valor afegit i diversificació del sol i platja, en paraules del conseller Cosme Bonet «seguirem treballant per promoure altres productes turístics que aporten valor afegit i mostren una Mallorca diferent de la de sol i platja». A continuació ens plantegen tres opcions de les quals només una, la referida al “Turisme accessible” podria suposar una diversificació amb valor afegit, però mai serà realitat tal proposta amb les ridícules inversions anunciades de 68.000 euros.

La primera opció és, sens dubte, la més evident, es persegueix un turisme de baix cost que augmenta la massificació turística i totes les seves conseqüències ambientals i de monocultiu econòmic:

a) City breaks: acció promocional portada a terme amb la companya Jet2.com amb la finalitat de promocionar Palma com una destinació urbana i de cap de setmana al mercat britànic.

La segona mesura, si podria implicar un alt valor afegit, ja que necessitaríem treballadors qualificats, i recursos i eines teologitzades per poder desenvolupar un turisme per a persones diferenciades i de mobilitat reduïda. No obstant això, amb tal ridícula inversió (68.000 €) no es pot desenvolupar un projecte de tal magnitud i complexitat.

b) Turisme accessible: contractació menor d’un servei d’auditoria de nivell d’accessibilitat física i sensorial de diferents rutes turístiques de la ciutat de Palma i adaptació de continguts per a persones amb discapacitat.

La tercera i última proposta, igual que en la primera, i davant el buit de concrecions i l’escàs pressupost que es beslluma, no veiem que incideixi tal proposta més que en la mateixa direcció de sempre: Massificació, Sol i Platja per a un turisme Low Cost. Destinat, en definitiva, el citat turisme familiar a empènyer cap a la gentrificació dels barris de treballadors on veiem cada vegada més aquest “turisme familiar”.

c) Turisme familiar: acció promocional de Palma com a destinació per a famílies.

Des d’Esquerra Unida de Mallorca, rebutgem tal acord, i demanem serietat en el desenvolupament de mesures alternatives al monocultiu turístic. Així mateix, apostem per un turisme cultural, diversificat, desestacionalitzat, i d’alt valor afegit, com pogués succeir a França, però per a això, els grans beneficis dels hotelers i les polítiques turístiques han d’estar enfocades a realitzar inversions considerables que en coordinació amb les universitats donem pas a un model de i+d+i que ens posi al nivell dels països de referència a Europa.

Share This