El setembre de 2012, el president del Govern de Canàries plantejava la necessitat que les rutes aèries Canàries-península anessin declarades obligació de servei públic. La crisi econòmica havia provocat la retirada de determinades línies aèries pel que la connectivitat de l’arxipèlag s’estava veient compromesa.

Posteriorment, amb l’anomenada “recuperació” econòmica, va tornar l’augment de la demanda, que va fer que es restablissin determinades línies, i la idea de declaració de servei públic va quedar aparcada, amb la confiança que seria el mercat el que regularia l’oferta.

Recentment, un col·lectiu ciutadà anomenat “Canarios sin alas” tornava a posar en el candeler l’assumpte, aquesta vegada posant el focus en les desorbitades tarifes aèries que produeixen que molts canaris i canàries que resideixen a la península no puguin viatjar a la seva terra donat l’elevat cost que imposen les companyies, especialment en determinats períodes com el nadal, ponts, festius, etc.

D’igual manera, les Illes Balears han patit la mateixa problemàtica sense aconseguir una connectivitat estable amb la península, una problemàtica encara més aguditzada en la temporada baixa a les illes d’Eivissa i Menorca per la seva doble insularitat, problemàtica recollida en aquest últim cas per la plataforma ciutadana “El transport aeri ofega Menorca” en els últims anys de forma continuada.

El marc de la UE ens imposa un mercat liberalitzat, que també inclou el transport aeri, aquest mercat liberalitzat es basa en la llibertat d’operar a les companyies que compleixen determinats requisits i l’establiment lliure de tarifes per part d’aquestes companyies, en la lògica liberal que la competència farà baixar els preus. Això objectivament no només no és així, no hi ha baixada generalitzada de preus, sinó que aquest mateix any hem viscut acusacions de pacte de preus entre companyies, en concret en la línia Madrid-Bilbao.

Que estiguem en un mercat denominat lliure no lleva perquè existeixin determinats mecanismes de control públic. La denominada obligació de servei públic a la qual s’ha fet al·lusió, es defineix com: “qualsevol obligació imposada als serveis aeris regulars entre un aeroport de la Comunitat i un altre que serveixi a una regió perifèrica o en desenvolupament, o en una ruta de baixa densitat quan aquesta ruta es consideri essencial per al desenvolupament econòmic i social de la regió“.

Aquesta obligació, “només s’imposarà quan sigui necessari garantir uns serveis que compleixin determinats requisits en matèria de continuïtat, regularitat, capacitat i preus que les companyies no assumirien si únicament tinguessin en compte el seu interès comercial.

En el cas de Canàries i Balears aquesta obligació de servei públic no és nova, el mercat interinsular de transport aeri està regulat per aquesta via per garantir la connectivitat i tarifes.

La resolució del Consell de Ministres de 28 de novembre de 2003, de la Sotssecretaria, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres de 21 de novembre de 2003, pel qual es declaren obligacions de servei públic en rutes aèries entre les Illes Balears.

Trobem també com a antecedent directe a les mesures que contemplem la resolució del Consell de Ministres de 22 de juny de 2012, de la Sotssecretaria, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres de 15 de juny de 2012, pel qual es declaren obligacions de servei públic en ruta aèria Menorca-Madrid amb la seva posterior modificació del 21 de febrer de 2014 i que pot servir de base per a la declaració d’obligació de servei públic d’altres rutes àrees de connexió entre els arxipèlags amb la península.

Entre els mecanismes de control que s’estableix en aquest acord, està la creació d’una comissió mixta, amb representants del Ministeri de Foment i de les comunitats autònomes, i que té com a objectiu examinar els programes de les companyies aèries per a cada temporada, quedant obligades aquestes companyies a presentar dades estadístiques sobre les rutes sotmeses a control públic, amb el nombre de passatgers desplaçats, vols realitzats, etc., establint-se mecanismes de control i sanció. Així mateix es defineixen les tarifes de referència, establint-se també diferents categories d’utilitat; com a tarifa flexible, promocional i tarifa social.

Ara bé la mobilitat dins del territori que reconeix l’article 19 de la Constitució i l’article 138.1 que fa esment al fet insular no són ateses actualment, en tant i quan tampoc es garanteix una circulació fluida de la resta d’habitants de l’Estat cap a les illes i en aquest sentit el Govern Central hauria d’optar per potenciar la implantació de “tarifes planes” garantint el dret de mobilitat a tots els ciutadans.

Tot això ve a significar que la intervenció de l’administració pública, en llaures a vetllar per la correcta connectivitat dels arxipèlags i les ciutats autònomes i per evitar tarifes abusives per part de les companyies aèries, no és nova en el nostre arxipèlag. De fet, aquest control públic no solament no ha suposat un menyscapte als interessos de les companyies aèries, sinó que el mercat interinsular ha crescut en les empreses que presten servei, rebutjant objectivament la idea que un control públic provoca la fugida de les companyies en no considerar-les rendibles.

La realitat és que les Illes Balears, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla i la gent que viu en elles, necessiten respostes als seus problemes i aquest és un d’ells. Les nostres autopistes per estar connectats amb la resta de l’Estat són aèries. Evitar abusos tarifaris no solament permetria que els canaris i balears que viuen a la península pugui tornar a un preu raonable, sinó que els intercanvis amb l’exterior, no exclusivament turístics sinó culturals, acadèmics, científics, es vegin facilitats, d’aquí la necessitat d’establir una tarifa plana.

Aquesta qüestió entenem que no pot tenir un ús partidista, és una qüestió de sentit comú, d’entendre les necessitats de la nostra terra. Per tot això considerem que aquestes mesures han de comptar amb un ampli consens de les institucions de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla i dels representants de les mateixes en les institucions de l’Estat.

És per aquest motiu, que des d’Esquerra Unida s’ha presentat una Proposició no de Llei per tal d’instar al Govern espanyol a:

  • Estudiar quines rutes aèries Balears-península (Canàries-península, Ceuta-península, Melilla-península) i quines freqüències han de ser establertes com a servei públic obligatori, amb la finalitat que els ciutadans puguin exercitar el seu dret a circular pel territori espanyol, i a establir com a tals les que resultin d’aquest estudi.
  • Crear una taula de treball amb representació del Govern d’Espanya, del Govern de les Illes Balears, del Govern de Canàries, dels Governs de la Ciutat Autònoma de Ceuta i de Melilla, i les i els diputats de les circumscripcions de les Illes Balears, Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Ceuta i Melilla al Congrés dels Diputats per adoptar mesures que garanteixin un preu raonable en les rutes aèries Balears-península, Canàries-península, Ceuta-península i Melilla-península.

En aquest sentit Juanjo Martínez ha declarat que “en primer lloc s’ha de deixar clar que no és una iniciativa d’Esquerra Unida, és una demanda ciutadana que neix al carrer i que Esquerra Unida, com a representant polític i defensor dels interessos de la ciutadania, assumeix i porta al Congrés per tal que es solucioni.”

“Hem vist com diferents Governs han passat per alt aquesta problemàtica, inclús passant-hi per sobre i declarant OSP en línies d’AVE que no s’utilitzen” és per això que “després que s’aconseguís un ampli consens ciutadà però també polític a les Illes Balears, no entenem que encara no s’hagi solucionat”, ha afirmat Martínez.

Per acabar ha afirmat que “Aquesta PNL va ser presentada a la Comissió de Foment del Congrés el passat dijous i va ser aprovada amb 22 vots a favor i l’abstenció del Partit Popular, esperem que davant la unanimitat de la ciutadania de Balears, i també dels partits balears, el Govern espanyol es posi ja a treballar per a millorar el transport aeri, que esdevé una necessitat primordial per als habitants de les illes.”

Share This