En els darrers mesos han aparegut diferents notícies als mitjans de comunicació, sobre la delicada situació de Quesería Menorquina, novament, i sobre les diferències entre el comitè d’empresa (legítims representants dels treballadors, votats en unes eleccions sindicals amb un percentatge molt més alt que el de les eleccions municipals i autonòmiques) i els directius.

Esquerra de Menorca, sempre ha apostat per la necessitat d’un suport especial i concret per a les empreses dels diferents sectors de la indústria de Menorca (Bijuteria, Calçat, Agroalimentari), que no es limités a les ajudes més o manco tradicionals per assistir a fires sinó a la necessitat de defensar, potenciar i ajudar a la indústria com un sector estratègic per a la nostra economia que garanteix ocupació de major qualitat, més qualificada i més sostenible, generador de riquesa i part imprescindible per aconseguir una certa diversificació de l’economia. Hem de dir que fins ara els diferents governs de les Illes Balears (d’un color i l’altre) no han desenvolupat mai el sector industrial i no ha existit a la nostra terra plans industrials com a tals.

L’aprovació de la Llei 4/2017 del 12 de juliol, d’indústria de les illes Balears ha estat una passa tot i que per a nosaltres insuficient i amb moltes mancances, ara bé, aquestes febleses es fan patents si en casos com Quesería Menorquina, necessitats de l’estaló de la nostra administració autonòmica, no es veuen recolzats en peticions que vénen avalades per la mateixa llei, més concretament en el seu article 29.

Fruit de la preocupació que tenim des d’EM pel manteniment del poc teixit industrial que ens queda hem mantingut una reunió amb membres del comitè, els representants legals dels treballadors (RLT) i esperem en breu poder mantenir també una reunió amb els directius, per poder tenir el màxim d’informació.

Ara bé, des d’EM creim que és important fer una crida al Govern perquè canviï la seva posició i que es reuneixi de manera seria amb la RLT, cosa que fins ara no ha fet, i que apliqui la Llei que va aprovar el passat mes de juliol de 2017, però sobretot creim important recordar en aquests moments novament difícils, com la feina sindical del comitè i de CCOO en el seu dia van permetre vèncer a Kraft, i evitar la seva pretensió de tancar la fàbrica menorquina, quan molts directius, exdirectius, mitjans de comunicació, i altres van opinar que era una guerra perduda i que no es podia torça la decisió d’una multinacional.

EM espera que finalment es pugui trobar una sortida on totes les parts implicades i estiguin d’acord però sobretot que defensi el manteniment de l’ocupació directa i també indirecta, que crea qualsevol estructura industrial i en aquest sentit ningú, ni Govern ni directius, tenen més interès que els mateixos treballadors, ja que són els que més tenen a perdre amb el tancament, sembla raonable des d’aquest punt de vista, que la RLT no apostaria per un pla si no trobessin que és viable. Seny idò i esperem novament que Quesería Menorquina, tiri endavant com ho ha fet altres vegades.

Share This