Esquerra de Menorca, a la vista dels pressupostos presentats pel govern, denuncia el caràcter antisocial de les seves partides, en contra de l’esperit triomfalista mostrat per l’executiu que es vana precisament del seu suposat caràcter social, els més socials de la història, com repeteixen cada any des de la seva arribada al poder. La veritat és que els pressupostos amb un percentatge major de despesa social dels últims anys van ser els de 2011, amb el 58% del total de despesa, mentre que els d’aquest any només arriba al 55,6%. Si comparem la despesa social generada amb el PIB, el de 2018 no només no és el més alt, sinó que és el més baix des de l’any 2009, any en el qual la crisi va abastar un any complet, representant els diners destinats pel Govern a despesa social el 16,2% enfront del 16,5% d’aquell any.
 
Els diners dedicats a les pensions puja en un 3,7% però ho fa per la incorporació de nous pensionistes, ja que la pujada real és d’un 0,25%. Per fer callar les pressions al carrer, el govern augmenta els complements de les pensions mínimes, que serà del tot insuficient. En general la pujada de pensions és inferior a la d’altres anys.
 
La despesa social queda pràcticament congelada, havent-se reduït un 27% des de 2009, afectant totes les partides, menys les pensions, des de l’habitatge, l’ocupació, la sanitat, l’educació, la dependència, les beques. En recerca s’està en un 17% per sota de 2011. No s’han inclòs els 200 milions d’euros que havien de finançar aquest any la lluita contra la violència de gènere que va ser pactada al setembre amb els partits de l’oposició.
 
En qüestions territorials, s’aprecia un 50% menys d’inversió en infraestructura ferroviària bàsica, fonamentals per articular els territoris i una de les demandes principals per als nuclis urbans. Es premia en canvi l’alta velocitat que es porta la major part dels pressupostos per a ferrocarrils, sent absolutament deficitària amb un deute de 17.924 milions d’euros per aquest any. En el cas de les Balears i Menorca, es desatenen les demandes d’una millor connectivitat, no incloent les propostes de reducció del 75% de les tarifes i de les OSP.
 
En temes ambientals, les partides es redueixen significativament. El pressupost del Ministeri d’Agricultura i Medi ambient descendeix un 9,4%, les actuacions per a prevenció de la contaminació i del canvi climàtic un 21%, així com les relacionades amb la qualitat de l’aigua.
 
La partida de Cooperació es redueix en un 95% el que mostra el ja conegut caràcter insolidari del govern i per sisè any consecutiu l’absència de partides per fer complir la Llei de Memòria Històrica, que alinea al govern amb les tesis de l’oblit franquistes.
 
Les constructores segueixen sent beneficiàries en consolidar-se la línia de grans carreteres i infraestructures que poden acabar amb el rescat d’aquelles que no són rendibles com desgraciadament ja s’ha vist.
 
La despesa militar puja en un 11%, acostant-se als 10.000 milions de pressupost amb inversions en armament que superen els 2.000 milions.
 
Com fora de lloc ens sembla l’augment del pressupost de la Casa del Rei amb un 0,87% i sobretot indecent la pujada dels sous dels membres del Tribunal Constitucional (13% al seu president i un 12% als magistrats rasos), mostrant una vegada més la relació directa entre poder polític i judicial.
 
Quant a Menorca, la minsa partida pressupostària dedicada (una de les més baixes dels últims anys), la no inclusió de les quantitats compromeses del conveni de carreteres i la desatenció a la connectivitat amb la península marquen clarament el poc interès del govern amb l’illa, per molt que la diputada popular Águeda Reynés ho atribueixi a l’absència de projectes per part dels ajuntaments illencs. També afecta l’illa la rebaixa de les actuacions en contaminació i canvi climàtic que es reflecteix en la falta de solucions a la tèrmica de Maó.
 
En resum, pressupostos regressius, antisocials, insolidaris i ambientalment insostenibles.
Share This