Un any més la celebració del Dia Mundial de Medi ambient ens recorda la importància de gaudir d’un entorn sostenible i saludable, sustentat en una gestió ambiental adequada i una conscienciació de tots els ciutadans i ciutadanes.

Menorca s’anuncia en tots els fullets turístics com el paradís del Mediterrani occidental i la major part de les persones que ens visiten poden pensar, després de la seva estada, que així és. No obstant això un breu repàs per alguns dels problemes ambientals actuals de l’illa poden matisar o ressituar aquesta apreciació, entre els quals podem citar la dependència extraordinària dels combustibles fòssils (entorn del 99%), similar a la de les altres illes de Balears, que situen a aquesta Comunitat com la de menor implantació de renovables, la continuïtat de la central tèrmica de Maó (altament contaminant responsable del 56% de les emissions de CO₂ a Menorca i potencial causant de malalties en el seu entorn), els problemes recurrents de la contaminació per nitrats de l’aigua a més de no tenir garantida la seva disponibilitat com a recurs, una xarxa de transport públic minsa i poc utilitzada (1% dels desplaçaments) que no garanteix per igual els desplaçaments de la població que els realitza en un 53% en vehicle privat, un turisme tendent a la massificació amb una important repercussió al territori, tant en la petjada per carboni (62% dels desplaçaments es fan en vehicle llogat a més de l’augment de consum energètic), en la proliferació de residus (10% augment en Balears en els últims anys), en el consum d’aigua, en la contaminació difusa o en la pressió sobre la biodiversitat. No hem d’oblidar tampoc el degoteig d’abandons de finques agràries, una cosa que redunda en la pèrdua progressiva de la imatge del paisatge menorquí.

És cert que en els últims anys s’han fet esforços per millorar aquesta situació com, per exemple, poden ser els plans previstos per incrementar les renovables a través de l’ampliació de Son Salomó fins a les 50 ha., que representaria el 20% de l’electricitat que necessita Menorca, amb el qual, segons el Govern, es compliria amb els compromisos marcats per la Unió Europea del 20% l’any 2020, però amb l’important preu a pagar del seu impacte visual. També és cert que el futur Pla Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears inclou, entre altres, propostes per reduir l’ús del cotxe particular i fomentar el transport públic i els desplaçaments amb bici i a peu, o l’augment dels punts de recàrrega dels vehicles elèctrics o que també s’han millorat les xarxes de sanejament d’aigua de diversos nuclis de població.

És cert que es treballa per millorar una situació complicada tant des del govern balear com des del Consell Insular però no s’acaba de comprendre l’aposta que es fa per l’arribada del gas natural al conjunt de Balears, ja que també és energia fòssil i que la instal·lació de la seva infraestructura a l’illa resultarà molt costosa, a més d’insistir en una línia energètica que afavoreix al negoci pròsper del gas però no ajuda a la sobirania energètica. S’hauria de treballar seriosament en les renovables sobre teulada, zones industrials i carreteres, fent el seu ús obligatori en tots els edificis públics, evitant en tant que sigui possible el sòl rústic, fomentar polítiques d’estalvi i eficiència energètica i l’autoconsum, així com obrir línies de recerca en altres fonts energètiques renovables que permetessin alternatives a la situació actual. És important també que les administracions públiques insulars canviïn els seus contractes amb les comercialitzadores actuals, apostant per cooperatives d’energia verda. Des d’IU, en aquest sentit, hem llançat en tot l’estat la campanya “Canvia de Bàndol” (http://www.izquierda-unida.es/taxonomy/term/1119). Seria fonamental també crear un Consorci d’Aigües de Menorca, que racionalitzi l’ús d’aquest recurs escàs i abordi la remunicipalización del servei, com s’ha fet en altres llocs amb inqüestionable èxit, així com fomentar l’estalvi, l’eficiència, la recollida de pluvials o l’ús d’aigües depurades. És important també reforçar el Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera (CARB), com a eina per afrontar les labors de manteniment que es realitzen en les explotacions i com a fórmula de compensació econòmica d’uns treballs necessaris per mantenir el paisatge illenc, a més d’impulsar estudis que puguin donar solucions per tornar a posar en funcionament les terres agràries abandonades. En darrera instància, el turisme ha d’abordar-se amb racionalitat, sent conscients de la seva importància econòmica, però també del seu impacte sobre el territori pel qual han de recolzar-se les mesures necessàries per evitar situacions irreversibles a més de vigilar les condicions laborals i socials de les persones treballadores en aquest sector, irregulars en moltes ocasions, i pensar d’una vegada a diversificar l’economia illenca, massa centrada en el monocultiu turístic.

En suma, hem arribat a un nou Dia Mundial del Medi ambient, en el qual s’han de reivindicar la preservació ambiental i la denúncia i lluita contra aquells estaments de la societat que no dubten a destruir l’equilibri de l’ecosistema en benefici propi, donant una mostra palpable de la seva irresponsabilitat. En el cas de Menorca, Esquerra de Menorca adverteix que s’han de millorar significativament els indicadors ambientals, alguns dels quals hem repassat breument, així com establir un ampli debat entre tots els sectors socials implicats per canviar substancialment de model productiu i així dignificar el títol de Reserva de Biosfera que ostenta.

Share This