Fa temps ja que a l’Illa es va encetar el debat sobre la penosa situació de dependència energètica a Menorca. Els habitants de Menorca depenen dels combustibles fòssils per al seu dia a dia, tant per usos domèstics, industrials i comercials, així com pel transport. Combustibles que arriben tots de fora de l’illa, ja que la producció interna d’energia, d’origen renovable (solar, eòlica i biomassa), només arriba a una xifra entorn de l’1’8%.

Més del 50% de l’energia que es consumeix a l’illa s’utilitza per a generar electricitat. Prop de 100.000 tones equivalents de petroli (Tep) en forma de fueloil i gasoil es cremen a la central de Maó, una vella central tèrmica propietat d’Endesa, que ocasiona contaminació per diòxid de carboni (60% de CO₂ de tota l’illa), partícules i òxids nitrosos (Nox) i sulfurosos (SO₂), amb conseqüències notables per a la salut humana en un radi d’almenys 5 km. El Govern Balear ha apostat pel canvi de combustible per gas, cosa que eliminaria l’impacte contaminant en SO₂ i partícules, però només reduiria el CO₂ (30%) i el Nox (50%).

Aquesta producció elèctrica es trasllada a tots els municipis mitjançant la xarxa d’alta tensió gestionada per Red Eléctrica Española (REE), sent distribuïda posteriorment en baixa tensió per Endesa. REE, en ser el transportista i operador del sistema elèctric espanyol, és conseqüentment també qui gestionava el cable submarí que unia energèticament Mallorca i Menorca fins al dia de la seva avaria fa més d’un any, i qui es va negar a la seva reparació a l’espera d’instal·lar un de nou, que no estarà en servei almenys fins al 2020. REE és una empresa de l’Ibex-35, especialista en les portes giratòries, que especula en el mercat elèctric, invertint ingents quantitats de diners en connexions, a vegades molt qüestionades socialment i ambientalment, com la projectada amb França, on veu possibilitats de negoci i mostra poc interès on no n’hi ha com a Balears, entre Mallorca i Menorca, més enllà de garantir el transport de l’electricitat a la qual està legalment obligada.

Aquestes dues situacions mostren bastant bé l’estat del sistema elèctric a Menorca -i, indirectament, l’energètic- en el qual per una part es produeix energia amb combustibles fòssils altament contaminants i per altra es distribueix per una xarxa sense alternativa en cas d’accident, com a passat aquests darrers dies, amb la imponent pana que ha deixat el 70% de l’illa sense subministrament elèctric.

Veient el desastre ocorregut, és evident la urgència de prendre decisions polítiques que activin el canvi a gas de la central de Maó (com a solució transitòria) per a reduir la contaminació atmosfèrica, l’instal·lació immediata del cable submarí per garantir la connexió elèctrica amb Mallorca, agilitzar els tràmits administratius de l’ampliació del Parc Fotovoltaic de Son Salomó (suposaria arribar a un 20% de renovables, encara que s’hauria d’exigir, a causa del seu impacte paisatgístic, la seva reversibilitat futura en arribar a una reducció significativa de contaminants atmosfèrics) una vegada autoritzada pel Govern central i a més impulsar polítiques d’eficiència energètica i d’instal·lació de renovables -que a més generen llocs de feina, segons un estudi recent de CCOO- tant en públic com en privat, facilitat mitjans i recursos econòmics suficients per accelerar al màxim el que contempla la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada pel Consell de Govern Balear l’agost passat, i implementar altre mesures com el suport a l’autoconsum i altres sistemes de generació local d’energia, que apropin l’illa a la sobirania energètica, així com encetar el debat per a la nacionalització de les elèctriques, que eviti la sagnant especulació en aquest sector que enriqueix a uns pocs i condemna a una part important de la població a la pobresa energètica.

Share This